A continuació, clicant aquí podreu veure el vídeo que vam dur a terme la Laia, el David, la Carla i jo amb el Moviemaker sobre com s'utilitzen les noves tecnologies a l'escola Joan Rebull de Reus. A més a més, a la dreta del blog, a l'apartat enllaços es pot accedir a la wiki on tenim la informació sobre l'escola.
La valoració que fa el Joan Rebull sobre l'ús de les tic és principalment positiva: les noves tecnologies els permeten anar més enllà en l'ensenyament però tampoc es deixen de banda els llibres en paper, en definitiva, estan satisfets perquè hi ha una combinació de les 2 coses.
Nosaltres creiem que també està molt bé, ja sigui a nivell d'infraestructures (aspecte que es pot apreciar en el vídeo) com a nivell de coneixements. Utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per ensenyar principalment conceptes matemàtics i de llengües ja que els permeten interactuar més.
I és que creiem que l'elaboració d'aquest treball ha sigut enriquidora perquè ens ha permès veure com una escola actual,usa les noves tecnologies. Unes tecnologies que quan nosaltres erem petits encara no existien. Principalment, una de les coses que em crida més l'atenció són les pissarres digitals, pel fet que permeten realitzar un munt d'activitats: ja sigui des de simplement escriure a veure vídeos relacionats amb el que s'està explicant... Crec que són un avanç important en el món de la docència si se saben utilitzar correctament.
I ja per últim, a nivell personal, m'agradaria destacar que el Joan Rebull és l'escola on hi vaig anar de petita. I la veritat és que penso que ha canviat força des que hi vaig anar: les noves tecnologies han incidit en la seva manera de fer, això sí, d'una forma molt positiva. (per saber més informació hi ha un apartat on explico la meva experiència amb les TIC)
Avui, us parlaré sobre un programa que hem treballat a classe: el Moviemaker. I és que encara que ja el coneixia, n'he pogut aprendre aspectes nous.
El Moviemaker és un programa que permet crear, editar i compartir els teus propis montatges amb vídeo, imatges i so.
Per començar a treballar amb ell, heu de mirar si el teniu a l'ordinador, si no el teniu, us el podeu descarregar clicant aquí.
A continuació heu de pensar què és el que voleu fer ja que hi ha infinitat d'opcions possibles: es pot fer un muntatge només d'imatges, se li pot afegir so, veu, vídeo... És important tenir les idees clares abans de començar ja que així serà més fàcil dur a terme la creació del muntatge.
Tot seguit us deixo un vídeo tutorial del youtube que ens van ensenyar a classe, el qual explica com poder utilitzar el programa:
Per últim, vull destacar que en una altra entrada, es podrà observar el treball una creació pròpia amb el Moviemaker: el meu grup i jo l'utilitzarem per crear el vídeo sobre l'escola Joan Rebull.
Avui m'he proposat fer un anàlisi dels plans d'un vídeo i he triat el videoclip de la cançó Cant Stop Loving You de Phil Collins. Per què? Perquè és una cançó que m'agrada i he trobat que el videoclip és molt adequat per poder-lo analitzar.
El vídeo comença amb una imatge del món que va fent zoom , es va tornant cada vegada més petita i va entrant en una ciutat. Aquest és un montatge elítpic (caracteritzat per pretendre estalviar la informació "inútil"). M'explico: és millor que la imatge es vagi apropant de manera ràpida ja que el que interessa és anar a trobar Phil Collins, perquè de moment només sona la música. Penso que aquesta és una imatge de gran pla general ja que de moment el cantant no hi és, i un cop apareix assegut a unes escales, t'adones de la seva petitesa davant la ciutat. (una de les característiques del gran pla general: fer-te adonar de la petita de la petita de l'home davant alguna cosa). El primer pla és picat (la càmara se sitúa damunt del personatge) i després passa a ser un pla subjectiu ja que coincideix amb la mirada del personatge i crec que d'una manera o altra pretén mostrar com se sent. A continuació la càmara fa diversos plans on apareixen els carrers de la ciutat amb gent i després el cantant des de punts de vista diferents com ara el picat, l'angle normal (la càmara a l'altura dels ulls) i el subjectiu. Tot seguit, la càmara "entra" dins d'un altaveu i acaba sortint a un altre escenari. D'aquesta manera es canvia el marc de les escales i el protagonista se sitúa en una cantonada de la ciutat i es van fent diversos plans sobre ell: pla mitjà, primer pla llarg, Després es torna a canviar d'escenari i el Phil Collins surt al mig d'un carrer, cantant sota la pluja, el pla que més destaca d'aquí crec que és el picat. A partir d'aquí es van combinant diferents escenaris i diferents personatges, sobretot destacaria dos àmbits diferents: un és el del cantant i l'altre el de la gent que l'envolta. També es combinen diversos plans, com són ara: el picat, l'americà (caracteritzat per ensenyar a partir dels genolls), el contrapicat (la càmara està situada a baix del personatge), el subjectiu, el primer pla...
El videoclip finalitza amb una escenari de cases on plou i on Phil Collins marxa d'esquena, i és que més aviat crec que és un pla picat però tampoc en excés.
Ara bé... he volgut anar una mica més enllà de l'anàlisi dels plans i m'he plantejat perquè aquest videoclip és així i no d'una altra manera, i la resposta, clarament, crec que és pel que diu la cançó. I és que durant tot el vídeo es veu a Phil Collins sol, envoltat de gent però alhora sol ja que segons diu la lletra, el seu amor se n'ha anat i ell diu que no la pot deixar d'estimar, que perquè ho hauria de fer. Així doncs, em fa pensar que això també té una relació amb els plans del vídeo ja que molts són primers plans, i penso que tenen la intenció de mostrar-nos com se sent el cantant: trist, abatut, melangiós...
En definitiva, una cançó preciosa amb un videoclip amb uns plans molt ben trobats...
Per últim vull destacar que per realitzar l'anàlisi he extret informació d'aquest web: Vídeo y educación
