dimarts, 31 de gener del 2012

Anàlisi del videoclip de la canço Cant Stop Loving You de Phil Collins

Avui m'he proposat fer un anàlisi dels plans d'un vídeo i he triat el videoclip de la cançó Cant Stop Loving You de Phil Collins. Per què? Perquè és una cançó que m'agrada i he trobat que el videoclip és molt adequat per poder-lo analitzar.



El vídeo comença amb una imatge del món que va fent zoom , es va tornant cada vegada més petita i va entrant en una ciutat. Aquest és un montatge elítpic (caracteritzat per pretendre estalviar la informació "inútil"). M'explico: és millor que la imatge es vagi apropant de manera ràpida ja que el que interessa és anar a trobar Phil Collins, perquè de moment només sona la música. Penso que aquesta és una imatge de gran pla general ja que de moment el cantant no hi és, i  un cop apareix assegut a unes escales, t'adones de la seva petitesa davant la ciutat. (una de les característiques del gran pla general: fer-te adonar de la petita de la petita de l'home davant alguna cosa). El primer pla és picat (la càmara se sitúa damunt del personatge) i després passa a ser un pla subjectiu ja que coincideix amb la mirada del personatge i crec que d'una manera o altra pretén mostrar com se sent. A continuació la càmara fa diversos plans on apareixen els carrers de la ciutat amb gent i després el cantant des de punts de vista  diferents com ara el picat, l'angle normal (la càmara a l'altura dels ulls) i  el subjectiu. Tot seguit, la càmara "entra" dins d'un altaveu i acaba sortint a un altre escenari. D'aquesta manera es canvia el marc de les escales i el protagonista se sitúa en una cantonada de la ciutat i es van fent diversos plans sobre ell: pla mitjà, primer pla llarg, Després es torna a canviar d'escenari i el Phil Collins surt al mig d'un carrer, cantant sota la pluja, el pla que més destaca d'aquí crec que és el picat. A partir d'aquí es van combinant diferents escenaris i diferents personatges, sobretot destacaria dos àmbits diferents: un és el del cantant i l'altre el de la gent que l'envolta.   També es combinen diversos plans, com són ara: el picat, l'americà (caracteritzat per ensenyar a partir dels genolls), el contrapicat (la càmara està situada a baix del personatge), el subjectiu, el primer pla...
El videoclip finalitza amb una escenari de cases on plou i on Phil Collins marxa d'esquena, i és que més aviat crec que és un pla picat però tampoc en excés. 

Ara bé... he volgut anar una mica més enllà de l'anàlisi dels plans i m'he plantejat perquè aquest videoclip és així i no d'una altra manera, i la resposta, clarament, crec que és pel que diu la cançó. I és que durant tot el vídeo es veu a Phil Collins sol, envoltat de gent però alhora sol ja que segons diu la lletra, el seu amor se n'ha anat i ell diu que no la pot deixar d'estimar, que perquè ho hauria de fer. Així doncs, em fa pensar que això també té una relació amb els plans del vídeo ja que molts són primers plans, i penso que tenen la intenció de mostrar-nos com se sent el cantant: trist, abatut, melangiós...

En definitiva, una cançó preciosa amb un videoclip amb uns plans molt ben trobats...


Per últim vull destacar que per realitzar l'anàlisi he extret informació d'aquest web: Vídeo y educación 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada